Proletaris de tots els paisos:

uniu-vosl

Òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya

Número 405

Barcelona, 7 de gener de 1975

Preu: 8 pessetes

Si calgués trobar un denominador co-

mú a totes les lluites actuals, sens dubte faríem referència a la resposta obrera i popular contra l'encariment del cost de la vida,Efectivament, arreu de Catalunya i de l'Estat Espanyol, es ve produint una generalització de des vagues Obreres, de les accions al car- rer, de les protestes públiques que són expressió de la voluntat del nostre po- ble de no tolerar més aquesta situació. La lluita contra l'encariment: de la vi— ,da, per l'augment de sous, pel manteni- ment del lloc de treball, s'expressa de formes diverses i aplega els més amplis Bectors, Innombrables són les protestes i declaracions d'organismes legals, les assemblees i reunions de les associa- cions de veins, leg lluites al carrer, les vagues (Seat, Hispano Olivetti, va- ga general de 24 h. al Baix Llobregat), Tot forma part d'un ampli moviment de protesta contra els principals culpa" bles de l'encariment de la vida, El rè- gim utilitza com a coartada la crisi general que afecta al sistema capitalig

comiss'

" ubrern nacionni de catmnlunya

atm et

BAIX LLOBREGAT

ml Dl

ei

dubte:

ta en un intent impossible de camuflar les seves responsabilitats. La veritat, però, és que les característiques espe— cífiques del capitalisme espanyol, les formes feixistes de poder, la incúria de les classes dominants mancades del més mínim sentit de responsabilitat, i el seu afany d'acumular beneficis fa -—i ho farà més encara en un futur no massa distant — que la crisi econòmica a casa nostra sigui realment greu, Í els qui els darrers anys de "vaques grasses" han fet el seu agost pretenen continuar ara acumulant guanys fabulosos al ma— teix ritme o a un ritme més elevat enca ra, fent pagar al poble les conseqièn- cies d'una crisi que han estat incapa- ços d'evitar,

Però la resposta a tan escandalosa manera de fer front a la crisi no s'ha fet esperar, La classe obrera, el nos— tre poble, han emprès una ofensiva de lluites sense precedents els darrers anys, a fi de no tolerar que recaiguin sobre les seveg espatlles les consequèn cies de la crisi econòmica, És la res- posta obrera úi popular a la crisi, És l'atac resolut al règim que fomenta i empara tanta explotació, No hi ha cap avui la lluita contra l'encari- ment del cost de la vida és la lluita contra la política econòmica de la dic- tadura, per un control democràtic de la gestió pública, és la lluita per la rup

— 212 Gener 2 le febrer

Editorial

tura democràtica, És 1a lluita de la

llibertat,

Dins d'aquesta gran ofensiva obre-— ra i popular, l'Assemblea de Catalunya ha acordat realitzar una SETMANA DE DE- NÚNCIA I LLUITA CONTRA L'ENCARIMENT DEL COST DE LA VIDA, Durant la setifana del 27 de gener al 2 de febrer, l'Assemblea de Catalunya es proposa d'organitzar una multiplicitat de formes d'acció, ar reu de Catalunya, descentralitzadament, que generalitzin en formes diverses el pronunciament massiu del nostre poble contra l'encariment de la vida, Es trac ta de crear un estat d'ànim favorable perquè tothom pugui explicitar pública- ment la indignació per tan catastròfica política econòmica, la voluntat de can- vi democràtic,

Les més diverses formes d'acció són vàlides, com més àmplies millor, Tot el poble ha de participar d' una manera o

d'una altra en aquesta setmana, L'hem de transformar en un plebiscit públic, legal, popular, de lluita i mobilitza. ció contra la dictadura,

Així, l'ASSEMBLEA DE CATALUNYA es si tua de nou al centre de l'activitat po- lítica unitària de masses. Cal que 1a crida de l'Assemblea, que dóna una di menaió política a la ja generalitzada acció contra l'encariment de la vida, arribi a tot arreu,

CO: SERÀ L'ANY (9752

La majoria dels comentaristes de la premsa legal pronostiquen aquests dies que el 1975 serà per a Espanya un any

dur,

La situació econòmica justifica,sens dubte, aquests auguris pessimistes. La puja dels preus s' ha apropat en 1974

asegons xifres oficials- al 204, tot so

brepujant en novembre i desembre el mensual, El més alarmant és que això

s'ha esdevingut tot di que en aquests dos mesos han estat frenats substancial ment els ritmeg.de creixement del con- sum, la producció i les dinversions, i han augmentat perillosament leg guspen- sions de pagaments di la desocupació , D'altra banda, segons el ministre d'Hi-J Benda, el dèficit del pressupost de

(passa a la pàgina 2)

Pàgina 2

treball

1-1-15

COM SERÀ L'ANY 19752

(ve de la pàg. 1)

1974 puja a 46,000 milions de pessetes, el de la balança de pagaments a 3,500:

milions de dòlars (enfront d'un superà-/ vit de 560 milions en 1973) i el de la balança comercial a 410,000 milions de pessetes, dues vegades més que en 2973,: I les perspectives immediates són d'em-: pitjorament, Ò8obretot pel que fa a l'augment de les suspensions de paga ments i de l'atur forçós,

En el terreny polític tampoc no mane quen motius que corroborin el pesgimis- me dels periodistes, Després de la dege titució de PÍo Cabanillas i l'aprovació

oficial de l'Estatut de les Associaci- Ons,les esperances despertades en deter minats sectors per les promeses "ober- turistes" d' Arias Navarro s' han enfon sat estrepitosament, I en Franco ha ree petit al seu missatge de fi d'any que el règim aspira a mantenir incòlume el peu caràcter feixista —amb el Movimien- to com a únic marc d'associació polítie Ca", fins i tot quan en Juan Carlos el succeeixi en el càrrec d'acord amb les "previsions successòries" establertes ,

Però els comentaris als quals ens hem referit no tenen en compte l'altra cara de la medalla, Fan abstracció del fet que dotzenes de milers de persones de la més diversa condició social, empe ses per la situació i les perspectives descrites, s'incorporen diàriament a la lluita en defensa dels seus drets i a favor d'un canvi polític democràtic que es pot definir amb els punts seglents:

Govern provisional democràtic:

"Amnistia,

eLlibertats polítiques i sindicals,

Consulta popular per decidir la forma futura de l'estat,

punts que constitueixen l'essència del programa de la Junt:. Democràtica d'Espa nya,

La majoria dels comentaristes no vae loren degudament el fet que, a mida que augmenta la distància entre el país ofi cial i el país real, s'apropa el moment de la ruptura que posarà terme al poder dictatorial franquista i retornarà als pobles d'Espanya la facultat de decidir els seus propis destins, Ignoren -—o ho fan veure- que el 1975 pot ser l'any de la culminació de l'acord polític gene- ral iniciat amb la constitució de la Junta Democràtica d'Espanya, l'any —yde, la Vaga Nacional, l'any del canvi demo : cràtic, I

A condició, naturalment, que — tots els qui desitgem aquest canvi hi posem el nostre esforç per imposar-lo,

Ge, L, Re

Associacions de veins i entitats populars

CONTRA

LA VIDA CARA

La inquietud i el malestar s'estenen cada dia més a noves capes de 1a pobla- ció, Ll encariment del cost de la vida fa convergir els més diversos sectors del poble cap a un objectiu comú: impe dir que les consequències de la puja de preus i de la crisi econòmica recaiguin fonamentalment sobre els econòmicament més febles, Un exemple inestimable d'a- questa convergència, ens l' ha donat la vaga de desembre del Baix Llobregat con tra l'encariment de la vida, a la qual han participat dotzenes de milers d'o- brers i a la qual s'han associat nombro 808 empresaris, comerciants, professors i estudiants, associacions de veins i d'altres entitats,

En aquests moments es

desenvolupa un debat públic a empreses,

barris i po- bles, a les associacions de veins i ale tres entitats entorn de l' alça —dels

preus, la defensa de la feina i una aque tèntica assegurança d'atur, el pagament de l'ensenyança,etc, i es denuncia — la responsabilitat del govern en aquest es tat de coses, x

En aquest sentit ha estat valuosa la reunió convocada per les Associacions de Veins del Poble Sec i Sant Antoni, com a culminació de la campanya promogu

da per elles, a la qual han participat:

jubilats, treballadors, mestresses de casa i comerciants, els que no hi van acudir foren les autoritats invitades, S'hi van debatre els problemes de l'en- carimert, Ta responsabilitat del Govern

en la política agrària,la situació dels jubilats, i es va establir una millor comprensió entre consumidors i detallig tes, L' Associació de Veins de 9 Barris i la de Mestresses de Casa també han de nunciat l'alça de preus,

L' AsBociació de Veins de la Vall d'Hebron, la del Carmel, la de Turó de la Peira-Vilapiscina-Ramon A1b6 (toteg de Barcelona), així com 137 mestres del Baix Llobregat,declaren que han comen- çat a produir-se casos de no pagament a les escoles i es manifesten còntra les quotes (permanències) que cal pagar als col,legis estatal8, que, segons la Llei General d'Educació, haurien de ser gra- tuits ( per això paguem els correspo- nents impostos), .Els veins de la Vall d'Hebron han calculat que paguen 30 mi— liong de pessetes anuals per a l'enge-

J nyament, On és doncs la gratuitat prome '

sa7 Uns i altres exigeixen la gratuitat total de l'ensenyament, que sigui pagat als mestres el galari que mereixen tant la dignitat del seu treball com el seu esforç i una participació més gran d'en senyants i pares en la planificació edu cativa,

l

L'assemblea de la Federació Diocega- na de Pares de Família i Pares d'Alum- nes de Barcelona ha manifestat que "cal Pensar en una nova orientació de l'eco- nomia per tal de passar d' una societat dominada pel consum a una altra en què prevalguin les necessitats de la pobla ció, que doni atenció adequada a la vi- venda social, l'alimentació, l'ensenya" ment, la sanitat, etc,, de manera que siguin superades tantes situacions d'in justícia" i es crein llocs de treball,

La proposta d' una Setmana contra l'encariment del cost de la vida, entre el 27 de gener i el 2 de febrer, aprova da per la Permanent de l' Assemblea de Catalunya, obre nous horitzons per ei Xamplar i situar a nivells més alts la denúncia de l' alça dels preus, de les causes que la generen ú dels seug res- Ponsables, Allà on hi hagi condicions, cal nQ limitar-se a la simple denúncia, sinó promoure accions per contrarrestar la.

Les Associacions de Veins úi altres entitats i organitzacions han d' esdeve nir autèntiques Àgores de discussió con tra l'encariment de la vida i els pro- blemes que genera, instruments de coor- dinació que preparin una futura acció generalitzada que en el moment oportú pot dur-se a terme a escala de tot el país,

Terrassa DRETS HUMANS

El disgabte 21 de desembre es va ce- lebrar a la Sala Regina un acte commemg ratiu del 26 aniversari de la Declara- ció dels Drets Humans, organitzat pels AMICS DE L' ONU amb col.laboració de 1 organitzacions culturals de la ciutat,

Va actuar com a moderador l' advocat Oriol Badia, Les intervencions inicials van córrer a càrrec d'A, de Semir (advo cat), J. Estapé (metge). I. Llàcer (ca- tedratic d'institut), A, Cunill (nes - tre) i J. L, Jornet (advocat).

Els assistents — més de 500 - van am plaudir amb entusiasme els oradors i van participar amb preguntes i interven cions al col,loqui que va cloure la ges sió, la qual va constituir una manifes- tació de solidaritat amb els treballa- dors en vega i amb els presos i perse- guits polítics, di una expresció de la convergència de tota la població entorn del desig d'un canvi democràtic que im. posi el respecte als Drets Humans,

Corresponsal

q-1-15

treball

Pàgina 3

SEAT, AMANTGUARDA I SIGNE

' representativitat i

UNOVAMENT LA SEAT EN VAGA", 0 "NOVA SANCIÓ ALS TREBALLADORS DE SEATT: heus aquí els fets. Heus aquí, també, els ti tulars de tots els diaris, que expres— sen la realitat: la continuitat de la lluita obrera i la continuitat en l'ac- titud d'una part de la patronal, del rè Gim, que no tenen cap altre resposta a les reivindicacions obreres i populars que no sigui la repressió,

CONTINUITAT en el combat obrer que no únicament es produeix a SEAT,De fet, tot el que ve passant en aquest gran centre proletari, la llarga lluita de tota aquesta tardor, els aturs diaris, les assemblees permanents dintre de la factoria, tot plegat, tot i que situa novament la SEAT a l'avantguarda, és un índex del que passa a tota la classe o- brera, tant a les empreses on aquesta continuitat de l'acció és també una ca— racterística dels darrers mesos (OLIVET TI, CUMBRE, ESESA, GALLINA BLANCA, FEC- SA i d'altres), com en aquelles en què aparentment no passa res, Un índex del que és capaç la nostra classe obrera,to ta la classe obreraj un Índex del que és possible de fer a tot arreu.

REPRESENTATIVITAT OPRERA I NEGOCIACIÓ

SEAT, amb la seva exemplar batalla, ha col.locat en primer terme un gran problema, el de la REPRESENTATIVITAT O- BRERA,una cosa tan senzilla com el dret dels treballadors d'elegir lliurement i democràticament els seus representants, El problema, en definitiva, del SINDI- CAT DE CLASSE, del SINDICAT OBRER. I,en definitiva, el problema de la LLIBERTAT, de la llibertat per a totsi

És el problema de la necessitat d'au tèntics representants per poder dur a terme una autèntica negociació, Es el problema plantejat a través de l'exigèn cia d'autèntics representants que es formula a nombroses empreses, on hom pressiona per tal que dimiteixin els que no serveixen i es facin noves elec- cions o on hom avança en l'elecció de delegats obrers per substituir en la pràctica els càrrecs sindicals no repre sentatius.

El plantejament del problema de la de la negociació, tant a la SEAT com a les restants empre ses, ha resultat de la pròpia lluita o- brera, del llarg combat per les reivin- dicacions econòmiques, la solidaritat amb els acomiadats di represaliats, de la lluita contra l'expedient de crisi, contra el laude del govern... Avui, la batalla per totes aquestes reivindica- quasi totes elles pendents, se

cions centes en l'exigència d'una NEGOCIACIÓ AUTÈNTICA .

Aquest problema és aparentment molt fàcil de resoldre en la pràctica, per- què aquestes representacions existeixen,

lluita concreta,

han sorgit en el llarg procés de lluita i en l'exercíci de la democràcia obrera dintre de l'empresa, al llarg d'hores d'assembleeg, dintre de la zona de lli— bertat que els treballadors han imposat als tallers, Sembla molt senzill: n'hi hauria prou que el director general de SEAT, en Clúa, obrís la porta del seu despatx a una delegació obrera represen tativa. La seva resistència al diàleg autèntic amb els treballadors, la seva porta tancada, se semblen cada dia més al bunter en què es tanca el règim. És l'actitud políticament defensiva (enca- ra que troni amb amenaces, provocacions o sancions) d'un règim que ha perdut ca pacitat de resposta coherent a les exi gències de tota la classe Obrera, de tot el poble, de la immensa majoria de la societat.

Per això, la lluita de SEAT és, més que mai, una lluita de tots, una lluita per la LLIBERTAT: I és alhora una llui— ta que permet i facilita la més àmplia expressió de solidaritat, Ara es tracta no sols de mobilitzar els qui es mos— tren solidaris del combat obrer en to- tes les seves reivindicacions, cosa ja important en si mateixa, sinó també d'a judar a expressar-se aquells que estan disposats a recolzar el DRET dels treba lladors a elegir lliurement i democràti cament els seus representants, I en ai- xò han coincidit i coincideixen, d'una manera o d'una altra, fins i tot sec- tors importants de la burgesia, repre— sentants del gran capital, Hi coincidei xen, evidentment, tots els sectors, per sonalitats i grups de l'oposició demo- cràtica, Ara tenen ocasió d'expressar- se públicament, i al costat del destaca ment d'avantguarda de la classe obrera de Catalunya, la SEAT, a

Des de la perspectiva de la classe Q brera, la lluita de SEAT fa veure que les lluites obreres cada vegada es po— den resoldre menys sols en el marc de la pròpia empresa. En la mesura que ca- da vegada es fonen més, tot potenciant- se mútuament, les reivindicacions econò miques immediates i la defensa dels drets obrers, de la dignitst proletària, el combat assoleix unes dimensions més grans. Planteja de manera "espontània" la necessitat de SOLIDARITAT, la neces- sitat de fer coincidir les lluites, de donar-les una més gran dimensió políti- ca, un pes més gran en la realitat polí tica gràcies a la seva convergència i coincidència en el temps. La necessitat d'imposar VICTÒRIES COL,LECTIVES —i as- solir-ho ara a SEAT tindria aquesta sig nificació- a la patronal i al règim fei

-Xista.

En ———

"AP A LA VAGA GENERAL,

JAP A L'OCUPACIÓ DEL CARRER,

aa de a a a ss Cada vegada més sorgeix, de cada

la necessitat de reg-

DE LA COMBATIVITAT OBRERA

posta col.lectiva, de la VAGA GENERAL, Precisament per això l' avanç concret cap a la vaga general passa pel degen- rotllament, en totes les seves formes, idel combat di la reivindicació obrera, sense menystenir cap reivindicació, Car forma de lluita, i, alhora, anant cap a formes SUPERIORS de coordinació: coordi nació pública de masses, coordinació de les empreses en lluita, coordinació dels dirigents d'aquestes lluites, coor dinació i acords per anar cap a accions generalitzades i coordinades,

I coordinació d'aquestes lluites amb la resta de la població. La pròpia expe riència de SEAT, així com les d'OLIVIT- TI, ESESA, CUMBRE, ens mostren una ire tel,ligent relació pública dels treba-' lladors en lluita amb la resta de la po

, blació a través de la premsa, a través de CARTES OBERTES A L'OPINIÓ PÚBLICA,on ja no es tracta únicament, d'informar,si nó fonamentalment d'explicar e l'opinió pública les raons d'una lluita, de pre— sentar públicament la realitat d'un com bat que afecta ja a tota la població,

També l'experiència de SEAT, OLIVET- TI, CUMBRE, ha mostrat una altra forma possible de coordinació i relació públi ca: la sortida dels treballadors al car rer, Manifestacions pacífiques,serenes,

ermes, continuades, en què es produeix

la pràctica ocupació del carrer, resul- tat de la força que dóna el fet de sor- tir junts i d'estar junts els treballa- dors d'una mateixa fàbrica, que es co— neixen entre ells, que constitueixen al carrer un destacament molt més fàcil de reagrupar-se, de moure'sj que expressen en definitiva la forma real d'ocupar el carrer des de les fàbriques i els bar- ris populars.

Ja s'han produit, endemés, les prime

res experiències de coincidència al car

irer dels treballadors en lluita: OLIVET TI, CUMBRE i BANCA van realitzar el de-

sembre una manifestació conjunta al cen

tre de la nostra capital, za

La tensió de lluita de la classe o- brera i de tot el poble és molt gran en aquest gener, i té múltiples expres- sions. Cal estar alerta, impulsar totes les formes de lluita, dur pertot arreu la necessitat de plantejar obertament tots els problemes pendents, d' actuali

tots els problemes pendents, d'actualit zar totes les plataformes reivindicatj- YeS, d'elaborar-ne de noves allà on no :in'existeixin, de trobar les formes de (Muita concreta per fer-les triomfar

'd'impogar victòries concretes i d'avanz Çar de manera concreta —a través de to. tes les formes de mobilització,a través de vagues i de victòrieg- Cap a la VAGA GENERAL. Heus aquí la tasca del moment,

PAgina 4

treball

T-1-75

XI Permanent

A finals de desembre de 1974 s'hal reunit la X1 Comissió Permanent de l'Assemblea de Catalunya. A més de prendre l'acord de realitzar una SET- MANA DE DENÚNCIA I LLUITA CONTRA L'EN CARIMENT DEL COST DE LA VIDA, del 27 de gener al 2 de febrer d'enguany, i d'insistir en l'acorà de DESCENTRALIT ZACIÓ de les activitats de l'Assem blea pres a la A Permanent, la Xl Per manent acordà, després d'un ample de- bat, de fer públic un comunicat que, després d'al.ludir a la primera ses- sió de l'ASSEMBLEA DE CATALUNYA, el 7 de novembre. de 1971, i als seus 4 puits programàtics (AMNISTIA, LLIBER- CATS DEMOCRÀTIQUES, RESTABLIMENT PRO— VISIONAL DE L'ESTATUT DE 1932, COORDI NACIÓ DE L'ACCIÓ DE TOTS ELS POBLES PENINSULARS), diu:

MIL. D'altra banda, el dia 31 de juliol de 1974 va aparèixer pública-—

L'Assemblea de Catalunya d la Junta Democràtica d'Espanya

ment la Junta Democréútica de Espafia, per mitjà de declaracions simultània- ment fetes a Madrid i Paris.

"III. La Comissió Permanent de l'Assemblea de Catalunya considera la importància política del fet que per- sonalitats i organitzacions hagin a- vançat en el seu procés de 0onvergèn- cia fins a constituir-se en Junta De- mocrética.

"IV. Posteriorment, el l6 de setem bre de 1974, la Junta Democràtica de Espaiia va cursar una invitació al Se- cretariat de l'Assemblea de Catalunya per iniciar converses oficials amb la nostra Assemblea "como instancia uni taria democrítica de la nacionalidad catalana". Així doncs, d'acord amb el quart punt programàtic. de l'Assemblea de Catalunya, i per tal de col.labo- rar a "la coordinació de l'acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica", la Comissió Per

manent de l'Assemblea 89€ Catalunya de cideix:

na) declarar que els organismes de l'Assemblea de Catalunya estan sempre interessats, dins del marc dels seus quatre punts programàtics, en tota discussió, negociació i coordinació política amb altres instàncies unità- ries, i

"b) crear l'organisme adequat per fer operatiu aquest acord,

4V, En el procés de preparació de la II sessió plenària, l'Assemblea de Catalunya —a través d'aquesta Comis- sió Permanent- es referma en. el seu caràcter de marc unitari de convergèn Cia política democràtica, i es compro, met a treballar, en el sentit dels a- cordes presos en la X Comissió Perma- nent, per tal d'ampliar la seva repre sentativitat i la seva vinculació amb el moviment del poble català per con— querir les llibertats polítiques i ng cionals"

CECIARACIÓ CE LA C.CEPC.

Amb data de desembre de 1974, la Co- missió Coordinadora de Forces Polítie ques de Catalunya ha fet pública una de claració en la qual, després d'analite zar la situació política del país i de saludar els ,avenços que es fan sentir en l'estructuració de noves forces polí tiques i en la marxa cap a la convergèn cia de totes elles —amb menció específi ca de la Junta Democràtica d'Espanya", es diu així:

"La Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya rebutja les 'ag Sociacions polítiques' per antidemocrà- tiques í exigeix llibertat per a la le- Galització dels partits polítics exis- tents en la clandestinitat i per a la constitució dels qui vulguin fer-ho, tots sense excepció, sense cap altra condició que la del respecte a la volun tat popular expressada lliurement mite jançant eleccions democràtiques i per

8ufragí universal, È

"La Comissió Coordinadora de Forces) Polítiques de Catalunya crída el pel de Catalunya a eolidaritzar-se amb el moviment obrer í de tots els treballa-l dore per tal que el peg de l'actual cril Sí econòmica no recaigui sobre les Í lies més menesteroses 1 amb la lluit

que aquells mantenen per la salvaguarda deis llocs de treball i de la capacitat adquisitiva dels salaris, contra l'enca riment del cost de la vida,

"La Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya demana al poble Català de denunciar la repressió i d'o- pogar-s'hi per tots els mitjans al seu abast, el crida a adreçar-se al Tribue nal Suprem exigint l' anul,lació de la condemna dels deu dirigents obrers del procés 1001 que hi tenen presentat ree curs i els dos Tribunals d'Ordre Públic demanant la llibertat de tots els detip guts polítics encara no jutjats, a dema nar el degistiment de l'autoritat mili- tar en el procés instruit contra Genove va Forest i els altres co-acusatsjcrida els magistrats a no concedir DUtOTri tzau ció a la polícia per a detencions L'Oie corcolls de nit i a resistires'hi en tot moment si no hi ha un motiu ben fò- namentat, invita tots elg ciutadans a insistir en la petició d'amístia per a tots els presos, exiliats 4 TOpre gue liats per motius político-gooials i reforçar la solidaritat enverg els 3 sos tant en el sentit material ç da Ç el polític per aconseguir que si en tractats com correspon a llur Guille

,

"La Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya crida el poble català a reforçar l'Assemblea de Catalu nya,

"La Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, destacant el fet polític que el règim de dictadura està greument deteriorat, aillat inter- nacionalment i rebutjat a l'interior,en tén més necessària i urgent que mai la unió de tots els qui aspirem a la seva Supressió: saluda les noves forces polí tiques que slestructuren per tal d'ac- tuar més eficaçment a favor de la demo- cràcia, es considera oberta a tots els partits catalans que es pronunciin reso ludament per la ruptura democràtica: 88 luda i recolza tots els avenços que €8 fan a nivell del territori de l'Estat espanyol per tal d'arribar a la conver— gència i unitat d'acció, sense vets Ni

exclusions, de tots els partits, 81VPS i personalitats que volen posar fi 8 li dictadura 4 garantir al país un Tè6in de llibertat",

T1-75

4reball Pàgina 3.

SOBRE L'INGRÉS DE BANDERA ROJA DE CATALUNYA AL PS.UC.

El comunicat del Comitè Executiu del PSUC del 26 de novembre proppassat, pu- blicat al nòm, 402 de TREBALL, informava Que l'organització BANDERA ROJA DE CATA- LUNYA s'auto-dissolvia i que a partir del ler de desembre de 1974 els seus mem bres passaven a formar part del nostre

Partit en les condicions jindicades als estatuts, La importància d'aquest esdeveniment

és considerable tant avui per la lluita contra la dictadura com per al triomf de l'alternativa democràtica i la perapecti va pluralista del socialisme al nostre país, entre els pobles d'Espanya.

Constitueix, a més, una experiència significativa a l'Europa occidental de cara a les relacions entre els Partits Comunistes i els grups i organitzacions que, tot reclament-ge del socialisme,del marxisme—leninisme, varen sorgir durant la dècada de 1960 com a resultat d'escis sions en els Partits Comunistes o per cristal,lització de corrents socialistes independents, i que generalment adopta- Tren actituds crítiques, de denúncia i en frontament amb els PP,CC, Per això convé exposar algunes consideracions entorn de la manera com s'han situat el Partit Co- muniata d'Espanya i el Partit Socialista Unificat de Catalunya davant d'aquests problemes difícils i complexos, encara que sigui amb la brevetat que úimpoga l'espai d'aquest article,

XX

Potser l'antecedent més important cal buscar-lo en el mètode emprat pel PCE i el PSUC quan en 1964 hagueren d'enfron- tar-se a les posicions de Fernando Clau- dín i Federico Sànchez, que, en els òr- gans de direcció, van mantenir posicions contràries a les del col.lectiu i es van negar a acceptar el criteri majoritari, refusant el principi del centralisme de— mocràtic,

Els nostres partits van situar el pro blema de la lluita contra les idees de Claudín i Sànchez en el terreny polític. La revista teòrica del PCE, NUESTRA BAN- DERA, va publicar íntegra la plataforma que ells defensaven i la resposta críti- ca del Comitè Central, Aquesta experièn- cia ens va permetre d'avançar en el pro- cés de superació de les deformacions . Stalinistes en la vida del partit, ens va ajudar a formar un criteri just en- torn dels problemes de la lluita políti- ca en una situació històrica complexa,ca racteritzada alhora per l'agudització de la crisi general del capitaligme,de l'in perialisme, i per l'aparició d'una crisi al si del moviment comunista internacio— nal manifestada per l'enfrontament dels dos paisos socialistes més grans de la terra, Xina i la URSS, i per d'altres greus esdeveniments posteriors,

Aquestes concepcions es Van desenrot- llar i aprofundir a la llum dels fets del Maig francès de 1968. Santiago Carri 110, secretari general del PCE, abordant

amb esperit autocrític i estil revolució Bi, per la meva més gran influència en- nari les febleses més inquietants en el jtre les masses, pel seu domini més gran pensament i en l'acció dels Partits Comu del marxisme-leninisme, per la justesa nistes, escrivia durant aquells dies a lde Ja seva política, pel seu esperit de La lucha por el socialismo hoy: "Cal pre isacrifici, per la seva capacitat de col- guntar-se si certes manifestacions d'"eS laboració amb tots els que lluiten per querranismel en alguns paisos no són ob- In pervindre millor per al nostre poble" jectivament un producte de la insatisfac lupj3 psyc proclama la seva disposició R ció produida pel fet que el pensament (facilitar la reincorporació als seus marxista s'interroga, paralitzat entre rengs dels qui, en un o altre moment,els la por a incórrer en el subjectivisme 8U lyan abandonar pensant, equivocadament, perficial anterior (quan prevalien el ue podrien constituir o reforçar un al- dogmatisme i el eubjectivisme lligats al ltre partit més útil per encapçalar la culte a la personalitat de Stalin) i jlluita pel socialisme", Il lreferint-se l'aparent aventura d'endinsar-se amb ima lals enfrontaments que de vegades es pro- ginació i passió creadora a l'entranya iduien entre els nostres militants i els dels fenomens iniciats previsibles", 'de BR i d'altres grups socialistes, tot , Enfront dels vells i dels nous dogma- 'criticant els injustos atacs que solien tismes, enfront de les especulacions teòd fer-nos i prevenint qualsevol reacció

riques d'aquest periode de crisi, els lsectària, deia: "Bandera Roja, com a nostres partits s'aferren a la realitat - a mal els aires ee concreta de la lluita contra la dictadu- , clandestins que s'enfronten amb el règim ra franquista i, des d'aquesta lluita,es i són partidaris del socialisme NO SON van elevant progressivament, en un impor NOSTRES

ELS NOSTRES ENEMICS, SINÓ ELS

tant esforç de superació de velles con- lALIATST, cepcions seguidistes,

a la pròpia come l OEl PSUC ha abordat sobre la base d'a- prensió de la situació internacional i (quests principis la discussió amb els dels problemes de la xevolució mundial, 'companys de BR de Catalunya fins al seu comprensió que s'ha anat expressant en ingrés als nostres rengs, Sobre "aquesta les posicions adoptades davant de les mateixa base. i amb el mateix esperit es grans questions plantejades: Vietnam, CU desenrotllen en aquests moments les rela ba, Xina, Txecoslovàquia, Xile, Palesti- cions amb l'tOrganización Comunista de

na, etc,, tot coincidint plenament amb els companys vietnamesos i amb les for- ces revolucionàries més avançades en a- quest període històric,

Aquesta elaboració es concreta de ma- nera més sistemàtica i coherent en el projecte de MANIFEST-PROGRAMA del PCE,on es planteja la perspectiva d'una forma ció política capaç de reunir totes les tendències socialistes, les quals, sense perdre la seva fisonomia pròpia, les se- ves estructures, el seu programa especí- fic, podrien dotar-se d'unprograma comú socialista, d'Òrgans comuns d'elaboració

Ccol.lectives de les decisions polítiques,

X

A Catalunya, el PSU, guiantese per aquests principis, ha abordat en el seu III Congrés la questió de la relació amb els diversos grups socialistes, L'infor- me del nostre secretari general, Gregori López Raimundo, després d'analitzar l'a parició d'aquests grups, les seves carac terístiques principals, els errors dels seus plantejaments "esquerranistes" i "dretanistes', de valorar també leg me-

:ves qualitats revolucionàries i la seva ipràctica de lluita,deia: "Com se sap, el PSUC preveu una via pluraliata d'edifica ició del socialisme i considera la col,la boració entre forces socialistes una part essencial del procés d'acumulació d'energies indispensables per al triomf de la revolució", "El PSUC aspira a ser el dirigent de la lluita de la classe o- brera i de tottel poble de Catalunya per la llibertat i el socialisme, Però espe-

,ra sereho sense recolzar en cap privile-..

iEspafia-Bandera Roja'", també en procés d'incorporació a) nostre partit,

La nostra actitud unitària envers tots els que lluiten contra la dictadura i es proclamen socialistes, tant sí s'in corporen al nostre Partit com si no, ha de permetretne d'estrènyer les nostres relacions fraternals i de fer més eficaç la nostra col,laboració en la lluita i la nostra discussió entre companys d'un mateix combat. Aquesta és també la noge "tra actitud envers el Partit Comunista (internacional), amb la certitud que és Ímolt més el que ens uneix que el que ens 'separa, .

Volem acabar aquestes ratlles amb un plantejament fet pels companys de BR de Catalunya en les seves conclusions per autoedissolàre's i ingressar col,lectiva ment al PSUC: "En el procés actual d'agu idització de la crisi del capitaliame a Ítot el món i sobre tot a Europa, l'expe- iriència de BR permet plantejar als grups i organitzacions de l'esquerra socialis- Es la reconsideració dels seus planteja. ments polítics i organitzatius, la seva pròpia pràctica i els resultats aconsee jguits".

M. NADAL

Pàgina é,

Vida del Partit

Campanya dels 6 milions

llista ne 14

COMARCA 10, 1.224 Pteg,-

3.014 Pteg,- COMARCA 30,

COMARÇA 40, 2.442 Pteg,- Total: 12,402 Ptes

BARCELONES: Barcelona, (Ctè de Barcelo na 0 0 col.laboradors i 10 sectors) 99,825 Ptes,- L' Hospitalet de Llobre-

COMARCA 15, 5.722 Ptes.-

Gat, 4.890 Ptes,- Santa Coloma de Gra menet, 24,896 Ptes,- Sant Adrià de Be- SÒ8, 3.100 Ptes.- BAIX LLOBREGAT: Core

nellà -— Sant Joan Despí, 5.300 Ptes,- El Prat de Llobregat, 5.500 Ptes ,

El Prat de Llobregat, 794 Ptes.- Mo- lins de Rei, 600 Pteg,- Sant Boi-Sant ClimenteCastelldefels —ViladecanseGavà, 1,100 Ptes.— VALLES OCCIDENTAL: Terras- sa, 6,015 Ptes,- OSONA: Vic, 1.600 Ptes, GARRAF: Vilanova i la Geltrú, 105 Pteg,-

BAIX CAMP: Reus, 477 Ptese- LLEIDA: 350 Ptes.- LA NOGUERA: Balaguer, 175 Fteg.e BAIX EBRE: Tortosa, 205 Ptes.-

L' Ametlla de Mar, 70 Ptes,- MONTSIÀ: Amposta, .7O Ptes,- La Sènia 500 Pteg.-

CEL,LULA DEMOCRÀCIA ( 10 donatius): 17,240 Pteg,-

Total: 171.124 Ptes,

LLIURAMENTS DIRECTES AL C,.C.: 22 apore tacions, 4.682 Ptes,- Pepito i Teresa, 2,000 Pteg,- Amic Nace, 10,000 Pteg,- Un demòcrata ( 2 lliuraments), 1,000 Ptes,- Amic T., 3.250 Ptes.- Montser- rat i família, 3.000 Ptes,- Metcè, 904 Pteg,e A, Salou, 500 Ptes,- M, 1 MTP,, 1000 Ptes,-

Total: 26.336 Ptes

Total de llista no 14.,,,209,862 Ptes, Suma anteriOr ,,.,.,.e, 6,.317.351 "

SUMA 1 BOgueix ,.,ass04.64.527,213 "

3

A petició dels interessats acusem recepció de leg. quantitats seguents: Cemitè de Barcelona i col.laboradors: Un gimpatitzant, 10,000 Ptes,- EL PRAT: Dos pratenges, 350 Ptes.- ÇCèl,lula Demo Cràcia: 2.V.H,, 150 Ptes,

AJUT ALS PRESOS: A petioió dels inte—

resgatg acugem recepció de leg quantiei tats seglienta: Comitè de Barcelona i Col,laboradors: Un grup de grafiates, 10.000 Ptes,e Santa Coloma de Gramenet:

15.000 Ptes,- Tortosa: Begonya, 3.500 Ptes, .

treball

BALANÇ I CONTINUITAT

Amb l'últim dia de l'any hem tancat la Campanya dels 6 milions d'ajut a UuTreball' -i a la premsa i propaganda del Partit,

Es l'hora de fer el balanç: Cada or- ganització hauria d'estudiar crítica- ment les experiències acumulades durant aquests 15 darrers mesos alhora que re- cull i ens fa arribar ràpidament els re sultats del mes de desembre,

Amb l'any nou encetem, doncs, una no va etapa, continuació natural de la Cam panya dels 6 milions, l'Ajut al Partit. Aquesta és una tasca permanent, obliga- da, que ens permet de fer front a les diverses despeses de funcionament del Partit i, essencialment, al gran dèfi- cit existent avui en l'edició de la nos tra propaganda, tal com recordava l' in forme ' del company Ú, Comas al ll Ple del C.C, Aquest any, a més a més, el P,S,U, haurà de plantejar-se com parti- cipar a la campanya de recollida de 200 milions de pessetes que asseguri, quan la situació política ho faci possible, l'aparició diària de "liundo Obrero",

Els resultats aconseguits en la cam. panya dels 6 milions, ens permeten d'au GURAR NOVES VICT gurar noves victòries si sabem dirigir- nos encara més plenament a les grans masses en moviment, si portem a terme les moltes iniciatives possibles, fonts d'ingresos i d'arrelament del Partit als centres de treball, les universi- tats, les barriades i les localitats,

1-1-15

Ha mort el company

PENYARROYA

La matinada del 29 de desembre ha mort a Barcelona,a l'edat de 59 anys, i víctima d'un infart, el nostre com- pany Penyarroya,: militant comunista des dels disset,forjador —junt amb Ni no Nanneti i Ramon Mercader —de l'he- roic "batalló Jaume Graells" del que fou Comissari,

La fi de la guerra trobà la unitat de Penyarroya en terres de Castella, Amb dotzenes de milers de combatents republicans, fou concentrat als fatí- dics camps de Llevant, Aprofitant el desori d'aquells primers dies, i a- bans de començar la "trial dels que serien afusellats, la seva familia pogué treure'l del camp i ajudar-lo a amagar-se a Barcelona, Comença la vida del militant clandestí que no es donava per vençut. No tardà a ésser detingut, però l'escamot de policia dirigit personalment pel sinistre Po- lo, no tingué la tasca fàcil. Penyar- roya els va rebre a trets i. Polo fou ferit a la cama i quedà coix per tota la vida. El nostre company fou con— duit a la Via Laietana i el van tor- turar tan salvatgement que en veure'l companys seus detinguts a la Model, no el pogueren reconèixer. Dotze anys de presó, Sortir-ne sense renunciar als ideals revolucionaris. Noves de— tencions, nous interrogatoris, nous maltractaments i abans dels cinquanta anys d'edat, l'havien deixat amb el cor d'un home de vuitanta i totalment sord. Però no pogueren matar-li mai la fe en el socialisme i en el destí del proletariat.

Des de "TREBALL"

donem el oondol

fraternal a la seva valerosa companya i néts.

Leonor, al seu fill

dReiss a la SEAT

Aquests dies, més de 4.000 treba lladors de SEAT han renunciat als lots de joguines per als seus fills que la direcció de SEAT cedia tots els anys, en protesta per la negati va de l'empresa a nagociar les 8e- ves reivindicacions amb els seus le, gítims representants elegits als ta llers, i HAN FET DONATIU DE LES JO- CUINES ALS FILLS DELS PRESOS POLÍ-

TICS.

Gené

1-1-15

LA QUESTIÓ DE

Els darrers mesos el tema del trans- vasament de l'Ebre ha tornat a acaparar l'atenció del públic, Però la campanya de premsa actual, suscitada, inspirada o directament portada per la gran burge sia catalana, és sospitosa per més d'un concepte,

Tot promovent un perillós clima emoe cional pseudo-catalanista, la gran bur— gesia barcelonina intenta, una vegada més, fer creure que els seus interessos particulars són els mateixos que els de tot el poble, Per aconseguir-ho, no dub ta d'enfrontar el poble català amb l'a- xagonès, dramatitzant els efectes de la negativa a la portada d'aigies, "El 154 de la població espanyola", afirma la Cambra de Comerç, es veuria sotmesa a Testriccions d'aigua, a problemes ge- gurs d'insalubritat 4 (...) a reduc- cions del nivell de benestar i ocupa- ció", Hi ha tanta demagògia en aquesta Opinió -i en moltes altres aparegudes als diaris barcelonins- com en certes posicions expressades als diaris de Ma- drid i Saragossa,

Ni uns ni altres no semblen tenir en compte, per començar, les necessitats de les terres del Baix Ebre, ben catala nes, per cert, que d'una forma o d'una altra regultarien afectades, Problemes ecològics derivats de l'augment en la regressió del delta, de l'increment de la salinitat i de la manca d'aigues per al rec als mesos de cabal mínim, afecta rien una població de prop de 100,000 persones, I no deixa de ser curiós el poc ressò que a la premsa — barcelonina

han tingut les al.legacions de les enti

tats del Baix Ebre,

X : Hi ha molts interessos lligats al transvasament. D'antuvi, el més general és el de

continuar sense despendre ni un ral per depurar les aigues de les indústries que ara embruten els rius catalans, i negan-se a fer les inversions necessà. ries per a la recuperació de leg aigues de consum,

Un altre problema és l'anacrònica le gislació que declara privades les ale gies subterrànies,que fa que tota aques ta aigua (la majoria de l' emprada per la indústria té aquest origen) resulti gratuita als industrials. Naturalment, és una ficció no pagar cap preu per a— questa aigua,doncs té un cost que hau- ria de ser pagat per qui la utilitza i 1t embruta, Í no per tot el poble, Es clar que la portada d'aigues de l'Ebre convertiria definitivament en clavegue- ra els rius Llobfegat i Besós, Això re- presenta un cost social que d'alguna ma nera s'hauria de valorar i que mai no tenen en compte els defensors del trans vagament,

A més d'aquest interès general, — hi ha també interessos més concrets, Com és deia ja a l'informe del Comitè Execu

—iu al ple del Comitè Central del PSUC,

Z finals de juliol, molt abans del des-

treball

bordament de la polèmica: "El govern va aprovar precipitadament el transvaga- ment per guanyar-se suport entre un sec tor de grans capitalisteg catalans —que es freguen les mans tot pensant en els beneficis que els pot reportar l'opera- ció sense tenir en compte altres neces- sitats ni les consequències que se'n po den derivar per a l' equilibri ecològic i el desenvolupament regional",

Un exemple concret n'és el projecte del gran port de Barcelona, aspiració del Consorci de la Zona Franca, que com portarà el desviament del riu Llobregat amb la conseguent pèrdua de capacitat de retenció d'aigues subterrànies, Sen- se comptar que les obres,en endinsar-se en el que avui és terra ferma, durien a la salinització inevitable d'aquelles aigues subterrànies,

Tampoc cel oblidar els beneficis que obtindran les empreses constructores a les quals s'encarregui la realització del projecte. L'avantprojecte —indica com a cost d'obra 30.000 milions de pes setes (sense tenir en compte els dar- rers augments de preus),

x

Des d'un punt de vista més directa- ment polític, hi ha dues raons que fan posar en dubte el transvasament,

La primera és l'absoluta manca de participació dels reals interessats en l'elecció d'alternatives i en la deci Bió efectiva, Com denuncia l'esmentat informe al Comitè Central del nostre Partit, el Govern aprovà el transvasa- ment "sense consultar l' opinió de les poblacions directament afectades", "El PSUC i els partits que amb ell són a la C,C,F.P.C, han dit públicament que

comparteixen l' aspiració de les pobla--

oions riberenques de l' Ebre - que in- Clouen les de les nostres comarques del Baix Ebre perquè hom els doni preferèn-

Pàgina 7

L'EBRE

i ad lia tt a a

cia a l'hora de decidir el destí delz cabals del riu encara no utilitzats" se gueix dient l'informe, I després: "ente, nem que no es tracta de disputar.l'ai- gua a d'altres,d'enfrontar necessitats i aspiracions totes elles legítimes, si nó de reclamar tots plegats la soluci més equitativa,

tAquesta posició de la C,C.F.P,C, i del PSUC és compartida per la Comissió Aragonesa pro Alternativa Democràtice i per l'organització d'Aragó del PCE, amb els quals estem d'acord en oposar-nos a qualsevol intent d'enfrontar, amb l'ex- cusa del transvasament, els pobles d'a. iragó i Catalunya, i per a reforçar la nostra col.laboració en la lluita per la democràcia",

La segona raó és a més llarg termini i té a veure amb el model de desenroie llament seguit a partir de 1962, consis tent en accelerar el creixement de les / ragions ja desenvolupades (Biscaia, Ca. talunya i Centre) en detriment de l'Es- panya subdesenvolupada, la població de la qual sofreix una forta pressió eni-

'gratòria cap a aquells centres,

La questió de l'Ebre posa, doncs, so bre le taula la pregunta més general: équin tipus de desenrotllament econòmic

cal al país2

Per als comunistes, no hi ha cap dub te: defensem ara i defensarem, amb més possibilitats, en una democràcia, un ti pus de desenrotllament que no accentuí els desequilibris regionals, que no ele vi els costos socials per servir inte- ressos privats, que satisfaci -en gurae les necessitats socials i posi els inte ressos del poble per davant de qualse-

ressos del poble per davant de qualgse- vol interès particular,

Otger GRACIA

Pàgina 8:

GRÈCIA HA ESCOLLIT LA REPÚ:

Decididament, des monarquies no eg- tan de moda, Llevat dels casos en què la monarquia s'ha convertit en una relí quia històrica i els problemes polítics principals ja no passen per ella —comj és el cas de Gran Bretanya i els paisos escandinause, el rei és un instrument polític que no resol cap problema del poble i quan aquest pot pronunciar-ge lliurement es treu el rei i el reialme del damunt,

En aquest sentit, el referèndum grec és una jimportant victòria del poble i un important estímul per a la nostra pròpia lluita, I no tant perquè la ques tió de monarquia o república sigui avui la principal per a nosaltres, sinó per— què indica cap on van les simpaties del poble i, en conseqlència, demostra que l'intent d'imposar la monarquia de Juan Carlos, sense consultar l'electorat, no pot ser més que la simple continuació del règim dictatorial, La ruptura demo- cràtica exigeix, doncs, sotmetre la questió del règim a un referèndum popu- lar. Aquest és també el límit de la de- mocratització de què parlen els "obertu ristes", Si a tot arreu el poble es pro nuncia lliurement contra la monarquia, no hi ha democratització que valgui si la questió de la monarquia no se sotmet a consulta popular, No hi ha ni hi pot haver altra font de legitimitat democrà tica,

Però les lliçons del referèndum grec no s'acaben aquí, 4Com és que en les eleccions legislatives, celebrades un mes abans, la dreta conservadora repre- sentada per HXeramanlis va guanyar tan àmpliament i en el referèndum sobre el règim el poble ha expressat una volun- tat democràtica tan clara i inequívoca2

L'única explicació d'aquesta aparent contradicció és que Earamanlis va gua- nyar les eleccions legislatives perqu es va desmarcar a temps de la dictadura militar i perquè no va lligar la seva sort política a la d'una institució tan desprestigiada com la monarquia,

En el moment de caure la dictadura, per tota una sèrie de problemes nacio" nals i internacionals que la van atlier pero sense un gran moviment popular que precipités la crisi, Raramanlis va po- der encapçalar la direcció dé1 procés democratitzador 4 encarnar l'aspiració del poble a les llibertats polítiques, La força d'atracció de Xaramanlis no va ser el seu passat d'home de dretes, si- nó la seva ruptura amb la dictadura, el seu protagonisme, principal en el regta- bliment de la democracia,Malgrat el seu conservadurisme social i ideològic, va guanyar perquè va saber representar el contrari de la dictadura, Per això les eleccions legislatives no es van plante, jar com un enfrontament entre l'esquerel ra i la dreta sinó més aviat com una questió d'estabilització de la democrà- cia contra el passat dictatorial, quel encara no estava definitivament mort, Ii Reramanlis va saber encarnar aquesta ga) rantia de la democràcia. :

Cal dir, a més, que Raramanlis va restringir tant com va poder l'expres— Beió autèntica de la voluntat popular./

treball

Per tal de fer present l'amenaça de la dictadura, ni tan sols no va canviar el cap de l'Estat, el general Giziis, que ja ho era a l'època dels coronels. Va imposar una llei electoral que afavoria extraoidinariament el partit majoritari, Va utilitzar les llistes electorals tan cades el 25 d'abril, quan encara hi ha- via la dictadura, Va excloure del vot els joves i 400.000 treballadors emi- grats,

D'altra banda, els partits d'esquer- ra, a part de no tenir les facilitats de propaganda i de difusió que tenien els partits de govern, van anar a les eleccions poc preparats i dividits, Ai- xXÍ, per exemple, els comunistes es van presentar dividits en dos partits, mal- grat una precària aliança electoral de darrera hora,

Per totes aquestes circumstàncies, Xaramanlis va obtenir una forta victò— ria electoral, I només quan va veure consolidada la seva posició va plante- jar la questió del règim i va permetre que el poble decidís lliurement entre la monarquia i la república, amb el re- sultat que ja hem vist.

Evidentment, Grècia és Grècia i no Espanya, Les forces en presència no són ni seran les mateixes. Ni els partits d'esquerra seran tan febles, ni la dre- ta tindrà la facilitat de maniobra que ha tingut allí, Però la lliçó grega és útil per a tots.

Demostra que quan la dictadura s'aca

Els presos polítics van posar fia la impressionant vaga de fam que van mantenir durant gairebé un mes a nom- broses presons franquistes. La seva lluita tràgica i valent ha ycommogut tot el país..L"1l de desembre el po- ble d'EusEadi, amb la. seva classe o— brera al capdavant, va dur a terme una vaga general grandiosa en la qual l'exigència principal era l'AMNISTIA per als presos i exiliats polítics.

JUSTÍCIA I PAU ha lliurat 160.000 aignatureg demanant l'amnistia i les llibertats al Cardenal Tarancón, que es comprometé a donar suport a aques- ta demanda i a traslladar-la a Franco i al Govern. En Ruiz Giménez declara que L'AMNISTIA ES LA PREMISSA INDIS- PENSABLE PER A QUALSEVOL AVENGÇ REAL CAP A LA LLIBERTAT A ESPANYA, í

1 la campanya continua alçant el fins abraçar nous sectors ciutadans. L'Associació Cristiana de Dirigents, els Col.legis d'Advocats de Sant Sebastià i Bilbao en Asgem- blees extraordinàries, la Junta del Col.legi d'Advocats de

seu clam,

Barcelona, la

T-1-15

——

LICA

ba, les classes - dominants només poden defensar vàlidament els seus interessos polítics si trenquen decídidament amb la dictadura i accepten la batalla en el terreny del joc democràtic,

Demostra, també, que ta conyenègcia política en la ruptura democràtica es fa en funció d'interessos de classe di- ferents. Les classes dominants intenten retallar les llibertats i controlar la situació, El poble lluita perquè leg llibertats siguin tan àmplies com sigui possible. Més enllà de la convergència momentània s' obre, doncs, una batalla política en un altre terreny, Però a- quest terreny ja no pot ser el retorm pur i simple a les institucions de la dictadura ni la conservació d'algunes d'aquestes institucions.

En la questió del règim, ja veiem per on van les simpaties del poble, Grè cia ho ha demostrat clarament, una vega da més, Les clagseg dominants no poden deixar de tenir-ho en compte,l treure'n les conseqiiències lògiques: si volen la monarquia, o han de córrer el risc del referèndum o l'han d'imposar sense refe rèndum. I en aquest últim cas, no hi ha democratització sinó continuació de la

dictadura,

val més que s'hi forma de prepa

Pel que pugui ser, vagin preparant, I una rar-s'hi és posar més l'accent en les llibertats polítiques i contribuir a fer-les efectives que no pas esperar la solució per dalt, des de Juan Carlos,

Federació Diocesana de Pares de Famí— d'Alumnes de Barcelona, s'acaben d'afegir a l'exigència d'am— nistia. El dia Primer d'Any de 1975 , el cardenal Jubany, a la seva homilia pronunciada a la catedral de Barcelo— na, ha dit: "LA PAU NO POT SER PASSI- VA NI OPRESSORA',I en referir-se a la necessària reconciliació nacional, ha demanat "QUE SIGUI ESCOLTADA PELS NOS TRES GOVERNANTS LA 0PETICIÓ FORMULADA A LA DARRERA ASSEMBLEA PLENARIA DE L'EPISCOPAT ESPANYOL PER TAL QUE, D'U NA BANDA, SIGUI REVISADA LA SITUACIÓ PENAL DELS QUI ESTAN RECLOSOS PER LA RESTRICCIÓ D'UNS DRETS QUE ARA HOM TENDEIX A RECONÈIXER" i "QUE SIGUI CONCEDIT UN GENEROS GEST DE CLEMENCIA A FAVOR DE TOTES LES PERSONES PRIVA- DES DE LLIBERTAT", El cardenal va ex- pressar, a més, el seu decidit suport a la campanya de JUSTÍCIA I PAU que a Catalunya ha recollit més de quaranta mil firmes per l'amnistia,

CAL CONTINUAR ESTENENT L'EXIGÈNCIA D'AMNISTIA FINS A CONVERTIR-—LA EN REA LITATI Totes les vies són vàlides.

lia i Pares